Hola a tots i benvinguts de nou al bloc manga dels “cinc
herois”!
Avui he de començar el post demanant disculpes: em sap
molt greu anunciar-vos que encara no tinc enllestida la pàgina doble que us dec
des de fa... unes quantes setmanes!
Com excusa... us diré que han estat uns dies molt
intensos. I és que després de quatre anys impartint docència als mateixos
alumnes (els he tingut des de primer d’ESO) m’he hagut d’acomiadar d’ells (no
pas de tots, perquè alguns els tornaré a tenir el proper any a Batxillerat,
però sí d’alguns). La veritat és que ha estat una immensa sort poder treballar
amb aquests magnífics alumnes durant tot aquest temps i, és clar, el fet d’acomiadar-se...
Però bé, si teniu curiositat, us deixo una adreça des d’on podeu llegir el
número 11 de la revista del meu institut (cap al final, hi ha un petit article escrit
per mi mateix que no pretén ser res més que un homenatge a aquesta genial
promoció d’alumnes).
http://ies-mediterrania-castelldefels.xtec.cat/mediterrania/intranet/documents/tauler/HEURA%2011.pdf
Però no només això... Aquests dies hem tingut la immensa
sort de poder adoptar una gateta bebè de cinc dies (a qui la mare havia
rebutjat), que encara s’alimenta amb biberó i a qui encara cal estimular perquè
faci les seves necessitats. Veure-la
créixer és una passada, però el temps que se li ha de dedicar... és brutal!
Voleu veure’n una foto...?
La Nori, la nostra bebè gateta |
Doncs bé, retornem al món manga. Com que encara no he
complert amb la promesa de les pàgines que us dec, us penjo un parell d’imatges
que corresponen a deures de l’any passat (quan anava a l’Escola Joso). A veure
què us semblen.
La primera imatge és un pòster a color (un dels meus
primers dibuixos acolorits amb Photoshop) que vaig presentar al concurs de
cartells del Saló del Manga.
I la segona imatge és una pàgina d’un còmic (el profe ens
va passar l’argument) acolorit amb la tècnica de l’aiguada.
I, de moment, res més. El dijous 11 de juliol, finalment,
us penjaré les pàgines que us dec. Abans d’acomiadar-me... aprofito per
tornar-me a disculpar.
I ara... res més. Moltíssimes gràcies pel vostre interès
i fins ben aviat!
2 comentaris:
Esa preciosa criatura tiene pinta de estar muy a gusto en tu mano, Xavi. Me alegro por su buena suerte.
También me gustó el artículo, tan lleno de posibilidades, además de ser todo un detalle para con tus alumnos. Un verdadero "beau geste", como dicen en Francia.
Saludos i bona nit!
Muchas gracias, Esteban, y no tan solo por el comentario; también por pasarte por mi blog y por leerte el post y el artículo.
De nuevo, muchas gracias y... hasta pronto!
Publica un comentari a l'entrada